El 23 de setembre de 2026, la Vale va comparèixer davant del Comitè Conjunt d’Empresa, Turisme i Ocupació de l’Oireachtas, el Parlament irlandès. Hi va ser convidada per la diputada Mary Sherlock (TD) per donar la seva opinió acadèmica sobre el projecte de llei d’organització del temps de treball (permís relacionat amb la salut reproductiva) de 2021, que donaria a les persones treballadores dret a un permís remunerat per a tractaments de fertilitat i altres necessitats de salut reproductiva.
La Vale és professora adjunta de gestió de recursos humans i codirigeix ReproWork, un projecte de recerca sobre com es relacionen els tractaments de fertilitat i l’ocupació. La seva declaració inicial comença cap als 2:00 del vídeo i dura fins al voltant dels 11:35. L’enregistrament té subtítols en català, castellà i italià.
Què va dir la Vale
Per què cal aquesta llei
- Una de cada sis persones adultes pateix infertilitat en algun moment, i la majoria han de fer el tractament mentre treballen.
- El tractament és exigent en temps i canvia a darrera hora. La patronal irlandesa IBEC calcula que les dones sovint necessiten entre sis i vuit dies de flexibilitat per a proves, ecografies i procediments.
- Això és molt més difícil per a un docent, una persona que treballa per torns o qui cobra per hores. En un estudi irlandès recent amb unes 800 metgesses, el 86 % de les que van buscar tractament van tenir dificultats per accedir-hi mentre treballaven.
- Avui la gent s’ho arregla amb vacances, baixes per malaltia i favors informals, i moltes persones prefereixen no explicar-ho a l’empresa. En una enquesta internacional del 2025, gairebé dues de cada cinc persones en tractament havien deixat la feina o s’ho havien plantejat.
- Les polítiques de les empreses són desiguals. En una enquesta d’IBEC a prop de 300 organitzacions, el 72 % va dir que el suport a la fertilitat era rellevant, però només l'11 % oferia un permís remunerat per fertilitat.
- El finançament públic de la reproducció assistida (introduït a Irlanda el 2023) abarateix el tractament, però no resol si una persona pot absentar-se de la feina per anar-hi.
Què fa la llei
- Estableix un dret legal a un màxim de 10 dies laborables de permís remunerat per salut reproductiva a l’any, separat de les vacances i de la baixa per malaltia. La flexibilitat deixa de ser un favor que es demana a un responsable i passa a ser un dret.
- És un mínim, no un sostre: empreses i sindicats poden pactar condicions millors.
- Tracta el tractament de fertilitat com a atenció sanitària, afegeix deures de confidencialitat per a les empreses, manté els drets laborals durant el permís i protegeix contra l’acomiadament improcedent per fer-lo servir.
- La Vale va assenyalar proteccions similars a França, Malta i Bèlgica.
Què milloraria
- Les parelles. La llei cobreix la persona en tractament, però no dona un dret propi a la parella, que pot necessitar ser-hi en moments clau.
- El tractament a l’estranger. Els pacients irlandesos sovint viatgen per rebre tractament, de manera que el permís hauria de cobrir també centres estrangers, no només un metge col·legiat a Irlanda.
- Comptar hores, no dies. Amb el text actual, una absència d’una part del dia compta com a mig dia laborable, de manera que una visita de 90 minuts gasta mig dia del dret. Comptar-ho en hores, com fa Malta, s’ajustaria al ritme real del tractament i faria que el permís durés molt més.
La seva idea final
La infertilitat és una condició de salut i el seu tractament és atenció sanitària. Un mínim nacional no eliminarà totes les dificultats, però canvia on comença la responsabilitat: de la negociació individual repetida a un dret reconegut sobre el qual empreses i sindicats poden construir. L’accés a l’atenció sanitària reproductiva no hauria de dependre de tenir l’empresa, el contracte o el tipus de feina adequats. No hauria de ser un privilegi.
Enregistrament de les sessions del comitè, 23 de setembre de 2026. Els subtítols s’han generat automàticament i poden contenir errors.