En un centre de convencions Stephen Meyers (Ryan Gosling) és amb els tècnics fent proves de so. El centre està buit, només amb tècnics, equips de seguretat i la bandera dels EEUU. Llegeix les primeres línies d’un escrit seu que de seguida se solapa amb el discurs oficiat pel governador Mike Morris (George Clooney) en un auditori ple. Així s’inicia una pel.lícula que de forma dramàtica explorarà el balanceig dels valors, ideals i principis d’uns personatges perseguint les seves ambicions en campanya pol.lítica.
Què tenim?
- Un guió intel.ligent (basat en un llibre de Beau Willimon) amb una direcció magistral a càrrec de George Clooney (com a Buenas noches, y buena suerte).
- Uns personatges perfectament interpretats per Ryan Gosling (impressionant també a Drive i la romàntica Diario de Noah), George Clooney (Michael Clyton, Syriana), Paul Giamatti (us sonarà per El Ilusionista), Philip Seymour Hoffman (magistral a Happiness i Magnolia) i Marisa Tomei (destacable a Cyrus i fenomenal a El Luchador). Fins hi tot la becària Evan Rachel Wood (de la fabulosa Across the Universe) treballa a molt bon nivell.
- Una pel.lícula realista i interessant amb una cinematografia/fotografia molt elegant, ben executada.
- Un guió fàcil de seguir.
- Una visió innovadora.
D’entrada un plaer veure-la. El guió i la història pot ser complexe sobretot perquè al principi no saps a on agafar-te. Comença amb reminiscències de la grandiosa El Ala Oeste de la Casa blanca on se’ns introdueix la part més visible de la política i els valors més visibles dels personatges. Ara, no és el mateix: aquí l’eix principal són ambició i poder, no la política. A mida que es desenvolupapa s’interioritza més ens les personatges, apareix el drama i les contradiccions de cadascun d’ells. Dos fets, entre sí independents, donaran peu al suspens i amb ell dilemes pels personatges: ètica i valors s’enfrontaran a ambició i poder. Leialtat, integritat, dignitat, confiança seran paraules clau que veurem representades no només pel guió sino com cadascun d’ells les interioritza. En definitiva el preu que han de pagar amb les seves conviccions per triomfar (o no) en política. Fa reflexionar, està molt ben feta i enganxa. L’únic criticable és l’enfoc, els dos events que provoquen els dilemes són clichés, un almenys clàssic. Per contra no pren posicions ideològiques descarades, s’agraeix. La crítica és aplicable a tots els polítics i potser extensible a qualsevol càrrec de poder dins i fora dels EEUU.
Mira-la si t’interessa el joc de la política, el lideratge o les pel.lícules amb dilemes morals. Recorda a la curiosa Primary Colors pel conflicte de valors propis i a la clàssica Network, un mundo implacable sobretot pel cinisme dels personatges.
Molt recomenable, per abans i després de les eleccions.