1921, Anglaterra. La primera guerra mundial ha deixat moltes víctimes que junt amb la febre han creat un context perfecte per mèdiums i comunicadors amb el més enllà. Florence (Rebecca Hall) és una famosa investigadora que, convençuda de la no existència d’esperits , es dedica ha desenmascarar fraus amb explicacions racionals. Després d’un intervenció rep la visita de Robert Mallory (Dominic West) el qual li proposa un nou cas: a l’escola de nens orfes de la que n’és professor, un esperit té aterroritzats als alumnes. Decidida ha provar la farsa, Florence accepta el cas.
Què tenim?
- Un director debutant a la gran pantalla, que a més co-escriu el guió.
- Uns actors reconeguts: Rebecca Hall (Vicky, la morena a Vicky Cristina Barcelona), Domic West (protagonista de la grandíssima The Wire o 300) i Imelda Stauton (la professora dolenta de Harry Potter: la orden del fénix, més destacable a la recent Another Year).
- Una clàssica historia de fantasmes que us semblarà haber-la vist abans.
- Pel.lícula publicitada com de terror i escrita com de misteri.
- Algun esglai.
- Una gran història, innovació, sorpresa.
- Terror.
- Un guió consistent.
Resulta una pel.lícula ben feta peró fàcilment olvidable. Els actors treballen bé, Rebecca Hall és creïble amb un paper un tant enrevessat i molt canviant, porta el pes de la història. Dominic West és convincent tot i que de vegades sembla còmic, deixant el dubte de si és realment intencionat (fa gràcia el seu tartamudeig). Imelda Stauton és potser la més consistent en la interpretació. De fet, el seu personatge cada vegada va a millor i ella l’engrandeix a la pantalla. A destacar Isaac Hempstead, el nen, un paper difícil molt ben executat. El context és immillorable, ajuda molt a la fotografia i facilita l’estetica del film, molt agradable de veure. La cinematografia, és simple i segura, gens arriscada ni innovadora. El problema de tot plegat és que no és consistent. Més que una història original sembla una barreja d’altres pel.lícules: primers plans amb imatges de fons borroses on hi han aparicions, personatge atormentat que no entén la realitat, actors de suport que saben més del que diuen, nens fantasmes… És com una pel.lícula que ja has vist pero que no t’enrecordes. Després hi han els girs o intents de gir: masses i forçats. És facil distreures intentant avançar-te. De fet condicionen al guió deixant alguns forats inconsistens. Sembla doncs que el director novell ha construit una pel.lícula on ressalta més la fòrmula que el contingut, tot i demostrar aptituts en moltes àrees. Malgrat tot la pel.lícula es pot veure, és agradable als ulls sobretot pel context immillorable.
Debut en que el director apunta maneres, fa una pel.lícula visualment atractiva pero no deixa cap sabor de boca.
Mira-la una nit de terror suau amb la parella o si no t’agraden les pel.lícules de terror: no hi han imatges desagradables, al contrari. En la línia de El orfanato, El espinazo del diablo o Darkness. Per més de terror i menys estetica, Insidious. Millor Los Otros.
Passable i insípida.