En Jamie, un jove de 16 anys, juga amb els seus germans i veins al carrer. La seva mare, malalta, té dificultats per mantenir la família. El veí sembla que abusa dels seus fills. Un amic ve a donar-li un cop de ma. L'introdueix en John, un carismàtic home de mitjana edat que de seguida connecta amb els seus fills, especialment amb en Jamie. Aquí comença la relació amb el més famós assassí en sèrie d'Austràlia: James Bunting.
Què tenim?
- Un història basada en fets reals: els assassinats de Snowtown.
- Primer film de llarga durada del director, Justin Kurzel.
- Una interpretació magnífica de Lucas Pittaway (Jamie) i Daniel Henshall (John bunting).
- Un retrat íntim i realista dels personatges.
- Una cinematografia brillant.
- Una pel.lícula dura de veure, fosca.
Què no tenim?
- Una film convencional.
- Una historia completament explicada (dóna per coneguts molts fets).
- Un grup d'actors amb experiència.
Què resulta?
Una pel.lícula fosca, difícil de veure i sobretot de seguir si no s'està familiaritzat amb el cas. Allunyada de sensacionalismes, la pel.lícula se centra i és explicada sota la perspectiva d'en Jamie i de com va viure la seva relació amb l'assassí. L' enfermetat de la seva mare, l'abús del seu germà, les poques perspectives de futur...semblen ofegar-lo. L'aparició d'en John sembla posar una mica de llum a la seva vida. Amic de la família, en John comença una relació íntima amb la seva mare, convertint la relació amb en Jamie cada vegada més paternal. Serà el seu guia, el seu mentor. Peró a poc en Jamie es va endinsant en un món tèrbol i fosc, on l'esperança és alhora el seu temor. Daniel Hensall (John) fa un paper brillant on magníficament balanceja la dualitat del seu personatge, carismàtic, popular, convincent i alhora sense cap tipus de empatia cap a la vida. A destacar l'escena del gos, moment clau de la pel.lícula, intentant transmetre un coneixement impossible d'entendre per una persona sense una psicopatia. Lucas Pittaway (recorda a Messi!) fa un paper magistral, generant empatia cap a l' espectador. Hi ha alguna escena de violència explícita amb alguna de les víctimes. Tot i ser força repulsiva no representa el to general de la pel.lícula i en cap cas es l'eix central d'aquesta. No s'intenta donar respotes amb el film, ni justificar cap dels crims. És un retrat en segon pla d'uns fets, de les emocions i les relacions dels personatges, portant llum sobre el perfil de l'assassí però sense entrar en gaires detalls dels assassinats ni en les causes. És cert que arran de la pel.lícula es van fer públiques més informacions sobre el cas. És recomanable familiaritzar-se amb la història abans del visionat, hi han moltes assumpcions en el guió difícils de conèixer pels no australians (va ser un cas molt mediàtic), que poden fer la pel.lícula aburrida i difícil de seguir.
Mira-la si t'interessen els crims, coneixes el cas o tens curiositat pels assassins en sèrie. Des d'aquesta perspectiva és fenomenal. Si no coneixes el cas, és molt recomanable familiaritzar-se amb el documental "The bodies in the barrels" on s'hi analitza. Com a pel.lícula tècnicament és brillant i molt interessant però sense coneixement previ dels fets és complexa de seguir. Difícil de veure, sobretot si esperes cinema convencional. De l'estil de Ed Gain, fosca i crua com la brillant Henry, retrato de un asesino.
Molt recomanable, dura i fosca.