Un eminent cirurgià (Antonio Banderas) obsessionat amb el seu passat, crea un nou teixit de pell sintètic revolucionari. La Vera (Elena Anaya) és el seu conillet d’índies, una bonica i volàtil noia que amaga la clau de les seves obsessions. Fins aquí diré. No cal saber res més d’una història que necessita ser explicada a través de la pel.lícula. Els que la veieu ho agraireu.
Què tenim?
- Un guió sorprenent, molt treballat.
- Una història que enganxa i requereix tota la pel.lícula per ser explicada.
- Uns actors fabulosos (Jan Cornet especialment i el magnífic Eduard Fernández).
- Un director de renom que dirigeix, escriu el guió i produeix (amb la seva productora). Probablement per això aquesta jòia ha vist la llum.
- Una banda sonora molt adient (a càrrec d'Alberto Iglesias, clàssic de les pel.lícules d'Almodóvar).
- Efectes especials. No molt necessaris però quan apareixen són cutres.
Una pel.lícula intel.ligent que juga amb la moral, el bé, el mal i els grisos d’entremig. Cada personatge dibuixa alguna obsessió que transgredeix algun o molts valors. La cinematografia és perfecte, jugant en tot moment amb una fotografia minimalista d’actes moralment incorrectes: és la bellesa de lo macabre. D’aquí l’horror que se’n desprén i la ironia, com sovint una obsessió es pot convertir en un mèrit, una venjança o simplement en un acte desagradable. Una pel.lícula on se’ns presenten uns fets inversemblants. D’aquelles que mentres es veu es disfruta i quan s’acaba es pensa, se’n parla i es divaga.
No aterroritza pero alguns fets horroritzen. En la línia de La naranja mecanica (per la violencia i moral) o Abre los ojos (per la sensació de no saber on la pel.licula et porta, fins el final). Fins hi tot hi ha reminiscències de la fenomenal Hard Candy. La cinematografia, la complexitat del guió i dels personatges són clarament Almodóvar, pel que si n’ets fan, la pel.lícula et pot agradar tot i que no sigui el teu gènere. La història en sí és impactant, rebuscada i esfereidora. Si et van aquest tipus de guions t’interessarà tot i no agradar-te altres pel.lícules del director.
Mira-la acompanyat, per comentar-la, un dia que t’hi puguis deixar portar i li puguis donar tota l’atenció.
Macabre i deliciosa, molt recomenable.