Conan, El bàrbar

Els cimerians estan en plena batalla enfront el clan rival. La dona de Corin (el líder del clan), és ferida de mort durant la batalla, està embarassada. Envoltats per una lluita amb molta sang i fetge, decideixen fer néixer la criatura: Conan. Ja de ben petit mostra les seves aptituds com a guerrer. El seu pare li ensenya a forjar el que serà la seva espasa. Pero el poblat és atacat per uns guerrers liderats per Khalar Zym, capturant al seu pare i torturant-lo enfront Conan. Busquen un bocí d’una antiga màscara, forjada per mags, amb la idea de dominar el món. En el passat els Cimerians van aconseguir la màscara dividint-la en peces que van repartir entre els diferents clans. En Corin, no vol entregar la seva. Però al trobar-la deixen Corin lligat a una mena de politja amb foc candent, sostinguda per Conan. La vida del seu pare depèn d’ell, però el cansament i el dolor de les ferides fan que no pugui salvar-lo. 20 anys després Conan lluita com a mercenari. Les forces de Khalar Zym s’han extès per quasi tot el territori i Conan reconèix a un dels seus guerrers present en la mort del seu pare. Comença la venjança…

Què tenim?

• Un remake de Conan el Bàrbar reinterpretant la mitologia original de Conan, no la pel.lícula.
• Gore, sang, fetge i molta acció.
• Jason Momoa (Conan) que amb un personatge similar a Juego de Tronos ( Khal Drogo) apunta maneres en papers de l'estil.
• Ron Perlman (Corin), veu clàssica dels videojocs d'acció, conegut per Hellboy i més recentment com un mafiós a la magnífica Drive.
• 7 anys de desenvolupament després del fallit intent de fer la tercera de Conan amb Schwarzenegger (eleccions al 2003), amb intents del germans Wachowski (Matrix) i Robert Rodríguez (Abierto hasta el amanecer, Grindhouse), entre d'altres.

És cert, la primera pel.lícula no es va fer famosa pel guió. Pero la història tenia sentit, personatges mínimament treballats, escenografia adient (rodada la major part a Espanya) i una banda sonora apoteosica. Fins hi tot l’Arnold semblava bon actor! Era una història fantàstica, mitològica amb violència explícita i acció. En aquí l’escenografia és plena de colors i llocs imaginaris, les lluites són més treballades, es veu molta sang i bones dosis de gore. El problema és que no semblen justificades, la fantasia i la mitologia queda minimitzada per la manca de treball en el guió. Se li troba a faltar esperit, essència. Perquè lluita? Dóna la impressió que és més per plaer que per venjança, no varia gaire al llarg del film. A més la història no ajuda. Després de presenciar la mort del seu pare veiem en Conan 20 anys més tard somrient i triomfador, lluitant com una mena de mercenari. De cop veu algú i té pressa per venjança, com si fos un assumpte pendent que ha de resoldre per continuar amb la seva vida. Tot plegat dóna la sensació d’una història inconsistent feta amb presses. Com si tinguessin tots els ingredients per fer aquesta pel.lícula (no es necessiten gaires) i no li haguessin dedicat prou temps.

En definitiva, un altra pel.lícula per un dia de ressaca, per no pensar en res, per fer migdiada. Potser per adolescents. Com alternatives Machete (alts nivells de gore i humor negre), Los mercenarios (moltes morts) o Kick-Ass (molta acció i comèdia).

Prescindible.