El oxfordianisme és una teoria que suggereix Edward de Vere, Comte de Oxford, com l’autèntic autor de les obres atribuides a Shakespeare. Normalment els experts garanteixen l’autoria basant-se en proves històriques com arxius, testimonis de l’època, historiadors… Els oxfordians presenten la teoria assumint que els textos són autobiografics, creant a partir d’aquests un perfil d’autor que difereix del conegut de Shakespeare, apuntant cap el compte d’Oxford. Desacrediten els arxius històrics argumentant que aquests van ser manipulats per protegir la identitat de l’autor original, sobretot pel context polític de l’època. La pel.lícula és una recreació d’aquest període i de l’entorn que va portar a l’atribució de l’autoria de les obres a Shakespeare basant-se en la teoria oxfordiana.
Què tenim?
- Roland Emmerich (Godzilla, Independence Day) director de grans produccions, efectes especials i pressupostos astronòmics.
- Una història que parteix d'una controvèrsia però que es desenvolupa entorn la successió al tro de Elisabet II.
- Uns actors eficients: Rhys Ifans (un sonarà de Notting Hill o de la magnífica Radio encubierta) i Vanessa Redgrave (Regreso a Howards Ends).
- Una cinematografia agradable de veure.
- Uns efectes especials innecesaris.
- Precisió historica en els detalls.
- Credibilitat pel director (sensacionalisme a El día de mañana, recerca històrica a l'aburridíssima 10.000 BC)
Un producte que intenta ressaltar en moltes facetes sent mediocre en quasi tot, amb alguns bocins destacables. Sigui dit que no és un documental, tot i que comença de forma similar. Els fets presentats són una reinterpretació independent de la història per intentar justificar la confusió amb l’autoria de les obres de Shakespeare. Quin és el problema? Bé, que no se sap quina és l’audiència correcta. N’identifico dos tipus: els Oxfordians i la resta. Si ets Oxfordià quasi segur que t’agradarà. Si no ho ets, però estàs familiaritzat amb la història, probablement t’irritarà. Hi ha algunes imprecisions, en general se li ha de donar molt de crèdit al guió. El guió no il.lustra, no desperta credibilitat. Si treiem la capa de preconeixement històric (majoria de la audiència), queda una pel.lícula de poca substància, d’interès minvant. Costa de seguir perque assumeix com a sabuda molta informació. Ara bé, les actuacions són consistens, especialment Ryhs Ifans com a compte. L’escenografia és immillorable (la reconstrucció del The Globe original és espectacular), fins hi tot la recreació de com deurien de ser les obres de l’època interpretades en el teatre. Aquests moments de pantalla són sublims. La trama que constitueix la historia desperta interés pero no es pot apreciar en la seva totalitat: te masses assumpcions històriques. Se’ns presenta un comte enaltit i un Shakespeare caracteritzat fins el ridícul, potser una exageració. Més rigurositat històrica reforçaria la credibilitat, és difícil identificar que és veridic i que no. En definitiva, deixa una peça estrictament d’entreteniment que desvirtua l’esperit original del film: va ser Shakespeare un frau? No ho sé, però la pel.lícula ho és.
Mira-la si ets fan de Shakespeare, si t’interessa la Teoria d’Oxford, t’agraden els sensacionalismes o si no et vas adormir amb AC:10.000. Amb prèvia recerca històrica potser interessant i té alguns moments brillants. Per ficció històrica, molt millor la magistral Amadeus.
Producte empassable.