Acero Puro

Futur proper: la lluita de robots és molt popular, s’hi mouen molts diners. En Charlie accepta una aposta en la que el seu robot s’ha d’enfrontar a un brau. Es juga uns diners que no té, es distreu, perd: el seu robot queda destrossat. Desmoralitzat, en el camí de tornada és avisat que la mare del seu fill ha mort, deixant-li la custodia d’un fill que no coneix. Ell no vol recuperar-lo, però al veure que la família està ben situada econòmicament, pacte un tracte que li reporta uns ingressos si es queda amb el noi dos mesos d’estiu. Sense planejar-ho, el seu fill s’introduirà a la lluita de robots….

Què tenim?

• Una pel.lícula dirigida a adolescents, dissenyada per entretenir, impressionar, emocionar a petits i grans.
• Efectes especials molt realistes, molt ben fets, dels que sembla que no hi són.
• Productors de renom (Spielberg, Zemeckis) dels que -de vegades- aporten màgia al cinema.
• Actors populars que s'adapten molt bé al paper.
• Una pel.lícula senzilla, previsible i fàcil.

Un producte fàcil de digerir, entretingut, d’aquells que pots consumir moltes vegades. El guió té els robots (i efectes) de Transformers i en part la sensibilitat de ET, però sobretot recorda a dues pel.lícules de Stallone: Yo, el Halcón (aquella d’un camioner que fa pols acompanyat del seu fill, segur que l’heu vist!) i Rocky 4 ( la del rus, Ivan Drago). A més aquí els que lluiten, els robots, són espectaculars. A canvi el guió no és molt exigent amb els personatges ni amb la història. Està basat el una historieta dels anys 50, Steel, adaptada més tard a un episodi de la fantàstica La dimensió desconeguda. En aquí el protagonista és Dakota Goyo (us sonarà per ser el jove Thor), un nen de 11 anys que acapara la pantalla, dona lliçons al seu pare i és com a mínim superdotat (com a les pel.licules dels 80 on els nens eren els més llestos i sempre tenien raó). Hugh Jackman (famós per X-men o a l’excelent El truco final) és el pare irresponsable, ex-boxejador que ho podia haver tingut tot però és incapaç de ser responsable el que el fa ser un perdedor. L’actor compleix a la perfecció, de fet el paper sembla a mida per ell. Evangeline Lilly (Lost) és la seva nòvia, aporta sensibilitat i el somriure però plora massa. Tot i tenir un personatge confús, és acceptable.

Bàsicament veureu lluites de robots en diferents contextos, acompanyat d’una història de relació entre un pare i un fill, de superació personal i lluitar pel que vols. Té aquell toc Spielberg de buscar la llàgrima facil per emocionar i de pel.lícula sense pretensions que pots veure moltes vegades. Però sobretot el que destaca són uns combats de boxe entre robots espectaculars.

Mira-la si vols saber què passa quan combines boxe i robots, no decepciona en aquest apartat. És també entretinguda i fàcil de veure, sempre que no es sigui molt exigent. Abstenir-se cinèfils al.lèrgics als productes de Holywood.

Recomenable i entretinguda.